ICV-EUiA i pdf.camp presenten la seva proposta de mobilitat per al territori

Josep Maria Llauradó - Tarragona
[Publicat a delCamp.Cat]

La Plataforma en Defensa del Ferrocarril al Camp de Tarragona ha col·laborat en una xerrada amb ICV-EUiA en què s'ha apostat per aprofitar bé les infraestructures existents, potenciar-les i anar millorant-les mica en mica. La controvèrsia més gran és amb el lligam que caldrà establir entre la via tradicional de Tarragona-Sant Vicenç de Calders i la de l'alta velocitat que uneix La Secuita/Perafort amb Barcelona, ja que hi ha dues propostes sobre la taula: canviador a l'Arboç o bé una tram nou entre la Pobla de Montornès i Tamarit.

El pla de mobilitat al Camp de Tarragona, a debat

delCamp.cat

Daniel Pi i Arga Sentís, juntament amb Joan Herrera, en una foto d'arxiu

delCamp.cat

Un dels recorreguts reivindicatius de la PDF.Camp

delCamp.cat

El TramCamp, una realitat a mig termini

delCamp.cat

Davant d'una vintena de persones a la sala d'actes del Museu d'Art Modern de Tarragona, diversos membres de la PDF.Camp i d'ICV-EUiA han pronunciat la seva proposta de mobilitat i han informat sobre com està la situació actual tant pel que al Pla Territorial Parcial i al Pacte Nacional per a les Infraestructures com a d'altres propostes de plataformes ciutadanes.

Arga Sentís ha iniciat l'exposició descrivint les necessitats del territori i ha fet la primera de les incomptables al·lusions a l'associació tarragonina 'Mou-te per Tarragona' tot dient que el Camp de Tarragona "no és el puto Camp". A ella l'ha seguida un membre de la PDF.Camp, Carlos Montejano, que ha fet una mínima presentació de la plataforma i de la feina que ha estat realitzant fins ara contra la privatització del transport públic. Ell també ha tingut clara la visió territorial més àmplia ja que "la mobilitat no es pot limitar a un sol municipi".

Tot i afirmar que "tenim el mapa més ratllat del planeta", Daniel Pi, diputat reusenc d'ICV, ha dit més d'un cop que cal lligar les vies actuals per acondicionar el territori però sense arribar a "trinxar" el territori. Així, ICV-EUiA aposta per aprofitar les infraestructures existents per millorar el servei tot aplicant diverses actuacions poc costoses que afectin directament els usuaris, en comptes del tren d'alta velocitat, i per la interconnectivitat de tots els serveis (tant de ferrocarril com d'autobús) mitjançant la rodalització de les vides i les intermodals.

També s'ha esmentat la possibilitat, a llarg termini, de fer estacions descentralitzades als dos grans municipis del Camp, i és que la idea seria fer-ne una Bellisens i una altra a Llevant, així com, en un futur més llunyà, fer-ne a Torres Cavades, la Plaça Imperial Tàrraco, les Gavarres i a d'altres indrets de la ciutat. A banda, però, troben útil que la línia Reus-Roda de Barà es reobri descarregant les actuals vies que passen pels centres urbans amb mercaderies perilloses i abastint, així, la zona del Baix Gaià.

TramCamp

Sense esmentar en cap moment Valls, la primera fase de l'aplicació d'aquest projecte comptaria amb l'aprofitament de les vies del litoral que quedarien abandonades per l'existència de noves vies que lligaran el Camp de Tarragona amb el País Valencià. Cambrils, Salou i Vila-seca formarien part del primer tram, que lligaria amb el de Reus-Tarragona. Precisament el camí entre Salou i Tarragona Pi, considera que podria accelerar "a uns 80 o 90 km/h" reduint així el temps del trajecte. La finalitat més important de la nova infraestructura, però, és connectar els barris de Ponent amb Reus i els barris del sud de Reus amb Tarragona a causa de la distància entre aquests i les seves respectives estacions centrals ferroviàries.

TAV

Pel que fa a l'alta velocitat, ICV-EUiA aposta per seguir amb l'ample ibèric ja que aplicar l'europeu (proposta del Mou-te) suposaria, segons ells, o bé haver de duplicar les vies o bé reduir-ne la utilitat. D'altra banda, han confessat que l'existència de la intermodal i de l'estació del Camp farà que els combois vinguts del País Valencià siguin menys els que s'aturin a Tarragona a no ser que la demanda provoqui que es desviïn al punt on hi ha previst abans del canvi de vies per passar cap a la via d'ample europeu cap a Barcelona. Els que sí que la ciutat perdrà en principi seran els trens que vénen del País Basc, que, de la mateixa manera que els del sud, dependrà de la demanda i de la pressió perquè acabin passant per Tarragona. Segons Pi, la connexió "és viable".

En referència a l'enllaç de Tarragona altre cop amb la via d'alta velocitat cap a Barcelona, hi ha dues propostes: l'Arboç o bé la Pobla de Montornès. La primera, abastiria la zona del Baix Penedès i no deixaria abandonades les estacions d'Altafulla-Tamarit i de Torredembarra. La segona, presumiblement més ràpida, dibuixaria un nou tram des de la Pobla de Montornès fins a Tamarit aprofitant, primer, l'antiga via Reus-Roda i, després, aniria en paral·lel a l'A-7 i l'AP-7 fins a Tamarit. Aquesta darrera, a proposta del Pla Territorial Parcial i de la qual els líders ecosocialistes diuen saber-ne poc i no gosen valorar-la a fons, desabastiria el Baix Penedès i la zona del Baix Gaià en la seva connexió amb Barcelona. En principi, però, ICV-EUiA apostaria per la via de l'Arboç.

Autobusos

Un aspecte destacat també de la xerrada ha estat el servei d'autobusos i com repercuteix aquest sobre la connexió entre la resta de poblacions i l'estació en qüestió (ja sigui la intermodal, les de Reus-Tarragona o la del Camp de Tarragona). En aquest sentit, tant gent del públic assistent com de la taula s'han queixat de la poca qualitat del servei, de les condicions precàries en què treballen els conductors i la degradació a causa del monopoli que tenen certes empreses sobre certs recorreguts, com ara Plana o Monbus (antiga Hispano Igualadina).

Les quatre estacions i la carretera de Cambrils, cara i creu del pla territorial a Reus

26/01/10 02:00 - Reus - ò. palau email protegit

[Publicat a El Punt]

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, veu «força positiu» el contingut del pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat per la Generalitat el 12 de gener, ja que «s'hi veuen reflectides totes les aspiracions de la ciutat». Pérez valora especialment –«això és el mai vist!», creu– que el document prevegi fins a quatre estacions de tren al terme (l'actual del passeig Mata, les que es construiran a Bellissens i el sud de l'aeroport –la intermodal– i la nova que s'ha dibuixat ara a l'oest de la terminal), a banda de les «metropolitanes» com ara la de la Secuita, que també li donen servei. En canvi, com la Cambra de Comerç, no està «del tot satisfet» de com queda la carretera de Cambrils, que no es preveu desdoblar tot i les peticions dels ajuntaments i ens econòmics.

El delegat de Política Territorial al Camp, Joaquim Margalef, precisament reiterava ahir que el problema en aquest sentit és que «el procés d'urbanització és fort a banda i banda, i els costos d'expropiació serien molt grans», mentre a canvi sols es guanyarien «dos o tres minuts», els que resultarien d'anar a 80 o 120 km/h en un tram que té vuit quilòmetres. El perill dels nombrosos girs a l'esquerra que hi ha, a més, es resoldrà, segons ell, amb cinc rotondes, «sense perdre excessiu temps». Margalef, això sí, admetia que ara hi ha un problema «sobretot urbà» a l'entrada de Reus i la connexió amb la T-11, que l'estudi informatiu en marxa ha de veure com es resol.

Ara és el moment del ferrocarril

25/01/10 02:00 - xavier climent, ARQUITECTE. IMPULSOR DE LA PLATAFORMA tgn BYPASS I DE MOU-TE PER TARRAGONA email protegit

[Publicat a El Punt]

Contràriament al que pensen alguns analistes, la nostra visió del tema de les infraestructures a la demarcació de Tarragona és fortament optimista. Deixarem per a un altre dia el tema del decidit, i recent, impuls a l'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida-Sant Sebastià), i l'anunci d'aprovació definitiva, que no encara licitació, de l'autovia A-7 en el tram comprès entre l'accés a la Móra i Vilafranca del Penedès. Són dues notícies que cal seguir atentament.

Avui ens voldríem referir exclusivament al tema del ferrocarril a les comarques de Tarragona, sobre el qual incideixen tres esdeveniments recents.

1) Per ordre cronològic, començarem per l'anunci del Consell de Ministres del 18-12-2009, pel que autoritza al Ministeri de Foment a posar a licitació un «ramal de conexión en ancho ibérico desde el cambiador de anchos y la estación Central hacia Tarragona, lo que permitirá la implantación de servicios de alta velocidad, en ancho variable, desde el centro de Tarragona». Atents al concepte remarcat en negreta.

2) La segona notícia és l'anunci de Foment de l'adjudicació de l'estudi informatiu de la línia d'alta velocitat Castelló-Tarragona del corredor del Mediterrani. Això significa que, de l'única via en ample ibèric que existeix actualment entre Vandellòs i Tarragona, es passarà a dues d'ample ibèric i dues d'ample UIC.

3) La tercera, de caire més territorial, és l'aprovació definitiva del pla territorial parcial del Camp de Tarragona. De l'apartat ferroviari cal destacar la inclusió del desitjat bypass que elimina la situació en cul-de-sac prevista, i la plasmació sobre el mapa de l'alliberament de la façana marítima amb el trasllat cap a l'interior de la línia fèrria. També hi ha aspectes molt positius referits a altres temes, que comentarem en una propera ocasió.

Aquestes expectatives estan bé des del punt de la planificació, però estem massa acostumats que des de la planificació de les infraestructures fins a la seva materialització puguin passar massa coses que impedeixin que siguin una realitat. És aquí on hem de ser presents com a plataforma ciutadana.

Ara bé, si bé valorem que els fets comentats compleixen en part els objectius de la plataforma Tarragona Bypass, cal encara un altre pas endavant per assolir-los d'una manera més satisfactòria.

1) Primer cal que el ramal de connexió anunciat pel Consell de Ministres el 18-12-2009 en ample ibèric sigui com a mínim d'ample mixt amb tres rails. Això permetrà el trànsit de tota mena de trens i podria estalviar el pretès intercanviador abans de l'estació al sud de l'aeroport.

2) El segon punt a millorar és el plantejament, o com a mínim l'anàlisi de l'alternativa, del bypass curt presentat que proposa una connexió immediata amb el mateix corredor del Mediterrani sense travessar el riu, seguint-lo en paral·lel fins a l'alçada de Sant Salvador.

3) El tercer és l'estació intermodal: demanem la simplificació d'estacions, proposant una estació única per a les rodalies, mitjana distància i alta velocitat, dotant-la d'una veritable intermodalitat on, d'un cop per tots, confluïssin tots els sistemes de transport començant pel principal, que és el del vianant. La distància d'uns 1.500 metres entre el Francolí i la font del Centenari suposa prop de 20-25 minuts caminant. Pot semblar molt pel que estem acostumats a Tarragona, però pensem quants cops no hem fet distàncies similars a Barcelona (la distància equival a la llargada del passeig de Gràcia des de la Diagonal fins a plaça Catalunya).

Tot i que l'avanç respecte de la situació de fa vuit mesos és espectacular, encara no hem arribat al punt de destí. Arran de l'anunci del 18-12-2009, l'Ajuntament i la Cambra de Tarragona es van dirigir al director general de Infraestructuras Ferroviarias, Carlos M. Juárez, per sol·licitar diversos aclariments, que es reforcen amb les dues notícies que han arribat després.

Ara, més que mai, és el moment d'arrencar el compromís de l'administració perquè Tarragona tingui una estació intermodal urbana.

Hem de trobar l'interlocutor adient que sembla que és al Ministeri de Foment, que ha de rebre, i atendre, les nostres legítimes sol·licituds que estan fonamentades en una situació real, i amb una aportació d'usuaris molt superior a d'altres zones més afavorides per les inversions del Ministeri. Coneixem que el nostre Ajuntament i altres entitats s'estan movent en aquesta línia però ara no podem defallir. Tota la plataforma pel bypass i tot el moviment Mou-te hi poden donar el suport social necessari. Ens ho podem creure tot, però fins que Tarragona no estigui connectada realment en alta velocitat i tingui una estació intermodal la pressió ciutadana no pot parar.

Com a comentari final, sembla que ja s'ha entès que la demarcació de Tarragona necessitava una xarxa de rodalies. Properament analitzarem també el tema del tramvia, Tramcamp o Tramt, que sembla haver millorat la seva definició i traçat.

El Pla Territorial dibuja un futuro con ocho estaciones intermodales

La alta velocidad, la red de cercanías y el Tramcamp articularán el nuevo entramado que representará un antes y un después

R.SANS/N.RIU - 13/01/2010 20:08
[Publicat a Diari de Tarragona]

«El Pla Territorial supone una apuesta muy decidida por el ferrocarril», así lo aseguró el secretario de Planificació, Oriol Nel·lo, que ayer presentó el documento definitivo aprobado esta semana por el Govern de la Generalitat. Y es que, según establece esta hoja de ruta, el territorio estará entretejido por una red de cercanías que junto con el Tramcamp facilitarán la movilidad interna entre los municipios del Camp de Tarragona. La alta velocidad y el transporte de mercancías acabarán de dibujar el futuro mapa que tiene que ser una realidad en el horizonte del 2026.

Uno de los aspectos más destacados del Pla Territorial es que esta red estará entramada a partir de ocho estaciones intermodales –donde coincidirán dos o más modalidades de tren– y que estarán repartidas por el territorio.

Algunas de estas ya están en funcionamiento, como la estación del AVE en Perafort. Sin embargo, otras aún están dibujadas en el mapa, mientras se resta a la espera de definirse el emplazamiento definitivo. Es el caso de la futura estación de Tarragona, que estará en la zona de la Imperial Tarraco o en el entorno del hospital Joan XXIII. El proyecto de la Façana Marítima, que se dará a conocer en 2011, concretará dónde se construirá este equipamiento.

Según establece el Pla Territorial, las estaciones intermodales estarán ubicadas en: Tarragona, Reus, Bellisens, Vila-seca, Cambrils, Salou, sur del aeropuerto y AVE Perafort. Estas estaciones interconnectarán la red de altas prestaciones con las cercanías que comunicarán internamente los pueblos y ciudades de nuestras comarcas.

Línea Reus-Roda de Barà

El transporte público es la apuesta de futuro, y el tren de cercanías será una de las modalidades que la Generalitat de Catalunya quiere reforzar en el ámbito del Camp de Tarragona. En este sentido, el Pla Territorial propone la puesta en funcionamiento, para los viajeros, de la línea de tren que antiguamente unía Reus, Roda de Barà y El Vendrell, y que actualmente está inoperativa. Nel·lo explicó que «a la altura de la urbanización de Boscos, la línea de tren convencional que hace su recorrido por la línea de costa desde Barcelona entrará por La Budallera hasta la Imperial Tarraco. Esta misma línea es la que sigue hacia Bellisens y Reus para seguir hasta Roda».

Otra de las inversiones previstas que contempla este documento marco pretende cerrar el anillo entre Reus y la ciudad de Valls, con la habilitación de un enlace a la altura de Picamoixons. De esta forma, la capital del Alt Camp mejorará las comunicaciones con el Baix Camp y seguirá enlazada con Sant Vicenç de Calders. Sin embargo, los vallenses reivindicaron en sus alegaciones una conexión ferroviaria con la estación del AVE en Perafort.

Está prevista también la mejora de las líneas que unen Reus y Falset y Reus con Montblanc.

Las mercancías por fuera

De acuerdo con los planes de mercancías, la Generalitat ha contemplado la creación de itinerarios alternativos para evitar la circulación de mercancías por el centro de Tarragona y Reus y que, por otro lado, faciliten el transporte de mercaderías por el eje del corredor del Mediterráneo.

En este sentido, está previsto que la vía entre Tarragona y Salou deje de utilizarse para el transporte de viajeros y que en un futuro sólo se destine a las mercancías.

Por otro lado, la salida desde el Port de Tarragona se efectuará por la línea de Reus a Roda de Barà, que también será recuperada para dicho efecto, y que seguirá hacia el Baix Penedès y hasta llegar a Castellbisbal.

El corredor Mediterráneo supondrá la principal arteria de movilidad. Sin embargo, está prevista una segunda pata ferroviaria que pasará por el polígono industrial de Valls y que seguirá hacia la futura estación de mercancías que se construirá en la zona de desarrollo industrial comprendida entre Montblanc y L’Espluga de Francolí.

Sin lugar a dudas, el Pacte Nacional d’Infraestructuras definirá más en profundidad esta futura estructura ferroviaria que tiene que estar a la altura de la segunda área metropolitana de Catalunya.

L'Estat inicia el procés per construir una nova plataforma per al TAV entre Tarragona i Castelló

Foment adjudica l'estudi informatiu del traçat per 1,6 milions d'euros

[Publicat a El Punt]

12/01/10 02:00 - Tarragona - Ò. MESEGUER email protegit

A l'actual corredor en obres se sumarà, en bona mesura en paral·lel, una nova línia de TAV. Foto: J.F.

Definitivament hi haurà TAV d'ample internacional entre Tarragona i Castelló. Foment va adjudicar ahir l'estudi per analitzar-ne el traçat en un tram de 190 quilòmetres. La futura plataforma permetria la circulació dels trens del model comercial AVE, a més dels d'altes prestacions que ja podran circular pel corredor mediterrani, actualment en construcció. L'objectiu és que aquest concentri, quan hi hagi les dues infraestructures en funcionament, les mercaderies i la mitjana i llarga distància convencional.

El mes d'agost passat, tal com va avançar El Punt, l'Estat ja tenia madurada la decisió d'apostar per fer una nova línia per al TAV, entre Tarragona i Castelló, per poder bastir dues línies separades de mercaderies i viatgers. De fet, ja havia posat a licitació un estudi informatiu per analitzar-ne la viabilitat. Ara, però, la declaració d'intencions pren cos d'oficialitat, després que ahir el Ministeri de Foment adjudiqués a l'empresa Estudios e Ingeniería SA la redacció de l'estudi per 1,6 milions d'euros, un import del qual es desprèn la complexitat i l'ambició de l'obra. L'objectiu és construir una altra línia, però ara d'ample internacional, a més de l'actual corredor mediterrani, en construcció entre Vandellòs i la línia del TAV Madrid-Barcelona al seu pas pel Tarragonès. Aquesta segona infraestructura aglutinarà tot el trànsit d'alta velocitat en ample internacional –també hi podran circular els trens d'altes prestacions que ara fan servir l'ample ibèric– i aleshores les mercaderies i la resta de serveis de viatgers –inclosos els regionals– quedaran per a l'actual corredor, en funcionament des d'Ulldecona i fins a Vandellòs, passant per l'Aldea, i en construcció des de l'Hospitalet de l'Infant fins a la Secuita, un tram que serà d'ample ibèric fins a la futura estació de l'aeroport de Reus i que permetrà desafectar la línia de la costa. El més lògic és que el nou tram de TAV –l'estudi del qual es va adjudicar ahir– es dibuixés al costat del corredor mediterrani que ha de ser operatiu l'any 2012 i que en bona mesura avança de manera paral·lela a l'AP-7, però «la magnitud del pressupost d'adjudicació és una mostra que s'ha d'estudiar molt bé», segons matisava ahir el diputat del PSC al Congrés Francesc Vallès. Vallès va valorar el fet que el procés iniciat ahir representa «un pas de gegant pel que fa a les comunicacions del Camp de Tarragona». Ho va qualificar de notícia històrica en el sentit que «obre una nova ruta amb el litoral mediterrani i que revolucionarà les comunicacions d'aquestes comarques». «I el més important és que trenca la concepció radial de l'AVE a Espanya que havia abanderat el PP», va afegir-hi.

En el tram entre València i Castelló ja hi ha dos subtrams de TAV en obres. Però el trajecte entre Castelló i Tarragona, malgrat la construcció de l'actual corredor, era l'únic de l'arc mediterrani que hagués quedat servit amb només dues vies si ara no s'hagués apostat per una altra plataforma per al TAV. I, alhora, el fet que les dues infraestructures deslliurin de pressió una part de la xarxa convencional actual «ha de repercutir a la llarga en la millora del servei de rodalies i regionals», va dir Vallès.

S'aprova el Pla territorial del Camp de Tarragona

[Publicat a Diari de Tarragona]

El projecte és un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l'encaix adequat de les infraestructures

ACN - 12/01/2010 18:37

En total, han estat més de dos anys des que el Govern va donar a conèixer un Avantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que es consideressin convenients.

Finalment, es van rebre 209 escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats van servir per madurar i millorar la proposta original. El juliol de 2008, el document va ser aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i es va sotmetre a informació pública i consulta institucional per un període de tres mesos, i va rebre 212 al·legacions.

El Pla territorial del Camp de Tarragona ordena el territori comprès per les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Aquesta regió, que inclou un total de 131 municipis, on viuen més de 600.000 habitants, disposa d'un potencial de creixement important fruit d'una ubicació estratègica, ja que es configura geogràficament com a terra de pas dins de l'arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l'interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l'Ebre.

El Camp de Tarragona també es caracteritza per una important dinàmica de creixement demogràfic que es distribueix de forma desigual en el territori. Al Baix Camp i l'Alt Camp la població es concentra en la seva capital, mentre que al Tarragonès i al Baix Penedès la dispersió d'assentaments és més acusada. A més, la concentració de població més important es produeix als municipis de la costa.

El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats mitjanes articuladores del territori i prestadores de serveis al conjunt. Aquests nodes principals són Reus i Tarragona, com a polaritats regionals; la resta de les capitals comarcals, és a dir, el Vendrell, Montblanc, Valls i Falset; i nuclis com Cambrils, Santa Coloma de Queralt, Salou, Torredembarra i Vila-seca.

Per dur-ho a terme, el pla proposa estratègies diferenciades, amb un creixement potenciat per a les capitals de comarca i nuclis com Cambrils, Torredembarra i Santa Coloma de Queralt; un creixement mitjà i moderat, on el creixement és possible sense generar un impacte negatiu, i les actuacions de millora, que determinen les actuacions qualitatives que necessiten alguns i no tant d'extensió. És el cas dels nuclis d'interès patrimonial com Santes Creus o Siurana i aquells nuclis molt petits, d'accessibilitat limitada o amb poc sòl apte per al desenvolupament urbà.

Un altre objectiu del pla territorial és ordenar les urbanitzacions aïllades de les trames urbanes i els polígons industrials del Camp de Tarragona. Per aquest motiu, reconeix la possibilitat de desenvolupar urbanitzacions d'acord amb el planejament municipal vigent però en limita l'extensió; estableix els mecanismes i condicions per a la creació de polígons industrials, que no estiguin aïllats i la reconducció dels projectes urbanístics cap a la sostenibilitat i l'eficiència.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

El punt de partida és la constatació d'un escàs paper del ferrocarril en la mobilitat interior de la regió que contrasta amb la bona posició ferroviària de la regió en relació amb la mitjana i llarga distància. En aquest sentit, el Pla dissenya un sistema que vertebra, amb el nombre mínim de corredors, gran part de les àrees fortament poblades i turístiques, les futures grans àrees d'expansió urbana, els principals equipaments comarcals (universitat, hospitals, Port Aventura) i els principals sistemes (estació central, terminal de l'aeroport).

Per al transport de viatgers, l'objectiu és potenciar la mobilitat de la zona mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada portant els trens regionals d'altes prestacions al centre de les ciutats de Tarragona i de Reus, tal com ja es garanteix a Lleida i Girona; el reforç del corredor del Mediterrani; el trasllat de la línia de Renfe a Tarragona des de la costa a l'interior i la integració de la línia actual de Renfe dins la trama urbana de Reus, entre d'altres mesures.

Pel que fa el transport de mercaderies, el Pla proposa la creació d'itineraris alternatius per evitar el pas pel centre de la ciutat de Tarragona i de Reus i per garantir una línia potent per a mercaderies pel corredor mediterrani. En concret, aposta per la sortida de les mercaderies del port i del polígon petroquímic sud per l'interior del polígon, la creació d'un corredor mediterrani potent per a mercaderies, la millora de les línies de Casp i Lleida per al transport de mercaderies i la previsió d'una nova pota ferroviària per al polígon industrial de Valls.

El Pla reconeix la necessitat de dotar el Camp de Tarragona d'una xarxa viària que separi el trànsit intern i el de pas i que vertebri les zones interiors. Per això, el text preveu un primer arc viari traslladant més al nord l'A-7 entre Tarragona i Vila-seca i convertint el traçat actual i la T-11 en grans avingudes urbanes integrades dins la ciutat; un arc viari exterior entre Alcover, Valls i el Vendrell; la reserva de tres possibles vies secundàries que garanteixin la mobilitat interior dels habitants del Baix Penedès i la millora de l'accessibilitat al Priorat, dins la qual, el condicionament significatiu de la C-242, entre les Borges del Camp i Ulldemolins.

També està previst el reforçament del corredor mediterrani, amb la construcció d'un tercer carril a l'AP-7 i el desdoblament de l'A-7 al llarg de tota la regió i la creació de nous grans corredors entre el Camp de Tarragona i la resta del país, com la nova autovia A-27, entre Tarragona i Montblanc, el nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega i el condicionament de l'eix entre Montblanc i Igualada.

El 83% del territori de Catalunya ja disposa de planejament territorial

L'aprovació del Pla territorial del Camp de Tarragona s'afegeix a la resta de plans territorials ja aprovats pel Govern i permet que 266.746 km2 arreu de Catalunya ja disposin del planejament territorial necessari per a desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. Amb aquest, s'han aprovat quatre plans territorials parcials (Alt Pirineu i Aran, Ponent-Terres de Lleida, Comarques Centrals i Camp de Tarragona) i tres plans directors territorials (Empordà, Garrotxa i Alt Penedès), passant d'una cobertura territorial inicial del 10,3% a l'actual 83% del territori català.

Es troben en aprovació inicial els Plans Territorials Parcials de les Terres de l'Ebre (revisió) i de la Regió Metropolitana de Barcelona i en fase de Document d'Objectius i Criteris el Pla Territorial de les Comarques Gironines.