dimecres, 3 de març de 2010

ADIF comença aquest mes la remodelació de les estacions de Calafell i Segur

Imatge d'arxiu de l'estació de Calafell
Imatge d'arxiu de l'estació de Calafell 
delCamp.cat 
Les actuacions suposaran aixecar 67 centímetres les andanes en un tram de 200 metres per tal que els usuaris dels trens puguin accedir-hi amb més facilitat. Aixa mateix s’instal·larà una marquesina de 200 metres a banda i banda de les andanes.
Els treballs –que en el cas de Calafell tindran un cost de 2,4 milions d’euros, i en el de Segur, de dos milions d’euros– contemplen també la construcció d’un pas inferior per a vianants a les dues estacions. El pas connectarà les andanes amb un ascensor de vidre. Això suposarà que des dels passos inferiors actuals no es podrà accedir a les andanes, com succeeix actualment. Les actuacions busquen suprimir les barreres arquitectòniques, reforçar la seguretat i provocar que els usuaris del tren hagin de passar per l’estació i no per passos laterals.
Els treballs també contemplen el tancat del perímetre de les estacions, la col·locació de torns i en el cas de l’estació de Calafell, una profunda remodelació de l’edifici, que es troba en mal estat.
L’edifici de l’estació, que està catalogat, es troba parcialment apuntalat i al pis superior presenta un evident mal estat. Els treballs implicaran la remodelació de tot l’edifici, la col·locació d’una coberta nova, la remodelació de la façana i l’arranjament de les dues plantes. A la planta baixa se suprimirà una paret i es farà un bar nou, en un espai més ampli que l’actual. Les obres podrien estar enllestides la tardor d’enguany.

dilluns, 1 de març de 2010

La Cambra [de Tarragona] presenta al diputat del PSC Francesc Vallès les seves propostes ferroviàries

La Corporació reitera la necessitat de que l’alta velocitat arribi a Tarragona ciutat

El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, acompanyat per l’Assessor de la corporació, l’arquitecte Xavier Climent, s’han reunit aquest dilluns amb el diputat del PSC, Francesc Vallès, a qui han traslladat les propostes ferroviàries de la Cambra a les comarques de Tarragona, però amb especial incidència amb el que té a veure amb la necessitat de l’arribada de l’alta velocitat a la Capital amb l’objectiu de que aquesta no quedi en cul de sac.

La Cambra de Tarragona considera que ara és el moment de plantejar la nova estació intermodal a l’entorn urbà de la ciutat, però encara més important: cal donar un pas endavant i estudiar els diferents escenaris possibles perquè el bypass sigui una realitat.

Francesc Vallès ha escoltat els plantejaments de la Cambra de Tarragona i s’ha compromès a donar-los a conèixer i traslladar-los davant del Ministeri de Foment. I ha agraït les aportacions i reflexions de la Cambra entorn el nou model ferroviari a les Comarques de Tarragona.

Recordem que el passat 12 de febrer els representants de la Cambra es van reunir amb els diputats de CiU i PP, Jordi Jané i Francesc Ricomà respectivament per expressar-los aquestes necessitats; en aquella ocasió i per problemes d’agenda, Francesc Vallès no hi va assistir, pel que la reunió es va traslladar a aquest dilluns.

El passat 12-F, tant Janè com Ricomà es van comprometre a recolzar les peticions tarragonines davant el Congrés del Diputats, agafant el compromís de defensar el “bypass” amb l’alta velocitat i fer expressament aquesta petició davant de l’Estat.

Des de la Cambra es demana que s’estudien els tres possibles escenaris de “bypass” ferroviari per Tarragona amb profunditat; considerant que el més factible a curt termini seria el que retrobaria novament el Corredor del Mediterrani a l’alçada de Sant Salvador.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Sólo dos viajeros usan el AVE para ir a BCN desde la estación del Camp

[La notícia al Diari de Tarragona]
La parada de Perafort arrojó en 2009 un balance muy escaso de uso que contrasta con el auge del alta velocidad en Lleida

Tras dos años de funcionamiento de la línea de alta velocidad en Tarragona, la estación del Camp se confirma como una infraestructura de utilización escasa. De media, sólo dos pasajeros se suben a cada AVE en dirección a Barcelona. Y, a la inversa, la cifra es igualmente exigua: únicamente dos viajeros se bajan en la estación de Perafort procedentes de Sants.
Es en esa conexión con la ciudad condal donde el alta velocidad tarraconense ‘pincha’. Así lo confirma el balance que Renfe ha hecho de los usuarios en relación a 2009. 15.929 pasajeros completaron el trayecto entre la estación del Camp de Tarragona y Barcelona, en los 7.750 convoyes –dos por tren– del AVE. Así, eso hace que sólo dos personas –una por vagón– se suban al tren. Algunos usuarios consultados confirman la escasísima afluencia de pasajeros en esta línea.
Datos más positivos arroja el uso del tren Avant, más económico, aunque su empleo está también por explotar. En 2009, 82.167 pasajeros optaron por este tren lanzadera. Se obtiene una media de unos 20 pasajeros por tren.

30.687 pasajeros fueron a Lleida
La estación del Camp sale malparada de este balance, sobre todo en comparación con el uso del alta velocidad en otras poblaciones. En total, más de 500.000 viajeros utilizaron el año pasado los trenes Avant en el triángulo Barcelona-Camp de Tarragona-Lleida. La capital ilerdense supera a Tarragona en la valoración, ya que 390.736 viajeros emplearon la línea Avant para llegar hasta Barcelona desde la capital de la terra ferma, lo que supone una media de unos 100 pasajeros por trayecto. La conexión de la estación de Perafort con Lleida es también escasa: acumuló 30.687 durante el pasado año.
En su balance, Renfe destaca una puntualidad superior al 98% en los trenes Avant, que en toda Catalunya registran una media diaria de 1.379 pasajeros.

dissabte, 20 de febrer de 2010

Adif ha iniciat aquest dissabte les obres de modernització de la infraestructura de via en el tram l'Arboç-La Granada

La notícia  a tottarragona.cat

Germà Bel: “l’AVE és un mitjà de transport còmode però improductiu”

“L’important no és fer les infraestructures sinó prioritzar i un cop fetes gestionar-les per tal de que ajudin a dinamitzar l’economia”

  

divendres, 19 de febrer de 2010

Sessió de treball de la pdf.camp amb el regidor de mobilitat de Tarragona

Ahir dijous, la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona  (pdf.camp) va tenir una reunió de treball amb el regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo.  La reunió forma part de la roda de contactes que la pdf.camp du a terme per difondre les seves propostes sobre les solucions al transport ferroviari al Camp de Tarragona.  A la reunió es va fer una anàlisi del conjunt de projectes coneguts fins ara i es van debatre pros i contres. El regidor va explicar la posició de l'Ajuntament de Tarragona i va mostrar-se molt interessat en l'orientació general i les propostes concretes de la pdf.camp:

1. Reconeixement de la realitat territorial metropolitana del Camp de Tarragona per a resoldre eficaçment la mobilitat de la ciutadania.
2. Eficàcia, eficiència i sostenibilitat de les solucions, orientades a les persones usuàries i respectuoses amb el territori.
3.  Necessitat de dedicar esforços en primer lloc i immediatament a  millorar els recursos ferroviaris existents: freqüències, accessibilitat, informació, neteja...
4. Aprofitament de la via convencional per fer arribar els trens d'alta velocitat al nucli urbà de Tarragona a partir d'un intercanviador d'eixos a l'Arboç.
5. Reobertura de la línia Reus-Roda de Barà, abandonada fa anys per Renfe,  i desviació de les mercaderies perilloses fora de les concentracions urbanes.

El regidor va ser informat també de la pròxima campanya de la pdf.camp per estendre les seves propostes als usuaris del ferrocarril i a la població del Camp en general i per reivindicar especialment la solució de l'intercanviador d'eixos a l'Arboç del Penedès.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Catalunya estrena el primer pla d’emergències ferroviàries d’Espanya

16/2/2010

[Publicat a El Periódico]

  1. La idea del tripartit va sorgir arran del caos del 2007 per les carències de Rodalies i les obres de l’AVE
  2. El Ferrocat obliga Renfe, Adif, FGC i el metro a avisar el 112 en cas de parades i altres incidents

Un comboi de Rodalies (esquerra) passa per un tram afectat pel descarrilament d’un tren del servei Euromed al Prat, el 2007. Foto: ARXIU / SAMUEL ARANDA
Un comboi de Rodalies (esquerra) passa per un tram afectat pel descarrilament d’un tren del servei Euromed al Prat, el 2007. Foto: ARXIU / SAMUEL ARANDA
MÉS INFORMACIÓ
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Fa uns dies, un comboi de l’AVE es va quedar aturat en un túnel a les portes de la ciutat de Barcelona. Després de passar uns quants minuts i de constatar que el tren trigaria encara una bona estona a reprendre la marxa, va entrar una trucada al 112, la central d’emergències de la Generalitat. No hi trucava un passatger preocupat o angoixat, com sovint acostuma a passar quan un tren es para més temps del normal, i més en un túnel, sinó un empleat de Renfe. Va ser el senyal, el primer avís, per activar el Ferrocat, el nou pla d’emergències en el transport de viatgers per ferrocarril, que serà ratificat en dates pròximes pel Govern de la Generalitat.
El pla, pioner a Espanya, va ser homologat el 17 de desembre passat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya (CPCC), i des d’aquella data ha estat posat en funcionament en unes quantes ocasions, com l’esmentada parada imprevista de l’AVE. Aquella vegada no va ser exactament una emergència, sinó que només es tractava d’un avís de prealerta, que serà el que més s’utilitzarà tenint en compte que cobrirà incidents com ara talls de la línia de tren per diferents causes (atropellaments, problemes d’infraestructura...); evacuació, trasllat i allotjament de passatgers, i el registre massiu de trucades d’usuaris al 112 informant d’una incidència.

PASSATGERS ATRAPATS / Sobretot l’últim cas deixa bastant clara la utilitat d’aquest nou pla d’actuació de Protecció Civil en la majoria de les ocasions: servirà per oferir informació a passatgers retinguts o atrapats en un tren, dades de les quals abans no es disposava, ja que el 112 no estava informat d’aquestes incidències. A partir d’ara, les empreses implicades (Renfe, Adif, Ferrocarrils de la Generalitat i el metro de Barcelona) estan obligades a comunicar qualsevol tipus d’aquestes incidències, a més de la seva causa i la seva possible solució. «Ara, quan un viatger truca al 112 li podrem dir el que està passant i si estarà gaire temps aturat o si, per exemple, hi ha un altre tren que es dirigeix fins al lloc per poder evacuar els passatgers», explica Montse Font, cap del Servei de Gestió del Risc i Planificació de la Direcció General de Protecció Civil.

CAOS A RODALIES / Precisament, la falta d’informació als passatgers ha estat sempre el punt més feble i més criticat de Renfe en aquesta mena de circumstàncies. La idea de desenvolupar un pla explícit per a incidències i emergències en el transport per ferrocarril –en el qual s’inclouen el tren convencional, l’AVE, el metro, el funicular i els trens cremallera i turístics– va sorgir el 2007, durant els mesos de caos a les línies de Rodalies quan aquestes van quedar interrompudes dia sí, dia també arran de les deficiències de les infraestructures i de l’impacte de les obres de l’AVE.
«La gent trucava als bombers per alertar que feia molta estona que estava atrapada en un tren a 40 graus, però el que passava era que els bombers no sabien res de res. O no podien actuar perquè Adif no donava permís per entrar a les vies. Amb el pla Ferrocat s’han d’evitar aquestes situacions, que a vegades induïen els passatgers a abandonar el tren pel seu compte i anar caminant per les vies», explica Font.
Les empreses implicades ja tenen els seus propis plans de seguretat en casos d’incidents o accidents. L’objectiu del Ferrocat és coordinar millor tots els serveis d’emergència. La Generalitat no disposava fins ara d’un pla específic per al ferrocarril, que quedava inclòs en un pla més genèric d’accidents amb múltiples víctimes en cas de col·lisions amb ferits o morts, per exemple.
L’arribada de l’AVE també ha accelerat la posada a punt del pla, que es fonamenta en càlculs de risc i saturació de cada tram de la xarxa ferroviària catalana, que consta d’un total de 1.847 quilòmetres que travessen 317 municipis i 464 estacions. Entre els segments més saturats no hi figura només el corredor mediterrani entre Barcelona i Tarragona, per la seva gran densitat de trànsit, sinó també la línia Ri-
poll-Puigcerdà, tant per la seva antiguitat com perquè discorre per via única.

PERILL ALS TÚNELS / A més de prestar més atenció als trams més saturats, el Ferrocat presta una atenció especial als túnels. Haver d’evacuar passatgers d’un tren aturat en un túnel activa la fase d’alerta, igual que si hi hagués un xoc amb ferits. Les dues fases d’emergència, denominades 1 i 2, s’apliquen quan hi ha accidents ferroviaris (xoc, descarrilament) amb víctimes mortals o ferits greus, o qualsevol situació de risc col·lectiu per a la població.

L'Entesa vol instaurar els abonaments al tren Tarragona-Reus

Pere Muñoz (ERC) defensa al Senat una moció en que demanarà abonaments mensuals

[Publicat a tarragona21.cat]
Redacció
16 de febrer de 2010

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Foment del Senat, proposarà aquest dimecres una moció davant la comissió que demana abonaments de tren entre Reus i Tarragona de tipus mensual o de deu viatges. Aquesta mateixa petició va ser aprovada pel Senat l’1 de juny de 2005 a proposta de l’Entesa, però l’empresa estatal encara no ha executat aquesta iniciativa aprovada.

Pere Muñoz senador
Pere Muñoz és senador per l'Entesa
Redacció

Muñoz denuncia que es dóna la paradoxa que un usuari pot comprar un abonament entre Reus i Altafulla, o entre Tarragona i les Borges del Camp, però no entre les dues grans ciutats. A més, resulta més econòmic adquirir l’abonament de Reus a Altafulla o de Tarragona a les Borges, que comprar cada dia un bitllet senzill entre Reus i Tarragona.

Muñoz avança que “no només volem que la moció s’aprovi al Senat, sinó que volem que l’Estat la porti a terme; i em comprometo a insistir davant del ministre de Foment perquè actuï”, ha afirmat el senador.

dimarts, 9 de febrer de 2010

El Parlament insta l’Estat a connectar l’estació urbana de Tarragona amb l’AVE

La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat recentment una resolució que insta el Govern de Catalunya a avançar amb l’Estat, perquè aquest n’és l’ens competent, per garantir la connectivitat i l’accessibilitat de l’estació urbana de Tarragona amb la línia d’alta velocitat. Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona s’ha titllat aquesta notícia de “magnífica”, segons l’han qualificat la regidora Begoña Floria (PSC) i el regidor d’ERC i diputat al Parlament, Sergi de los Rios.
Amb aquesta resolució, aprovada a petició de PSC, ERC i ICV amb els vots a favor de tots els partits polítics i l’abstenció de Ciutadans, la cambra catalana insta al Govern a què en el marc dels treballs del protocol signat el mes d’abril de 2008, entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu d’impulsar la reordenació i la integració de la xarxa de ferrocarril dins l’entramat urbà de la ciutat de Tarragona, es contemplin les mesures possibles per la millora de connectivitat ferroviària i d’accessibilitat des de dit nucli urbà a l’AVE.
Segons Sergi de los Rios, “hem impulsat que l’Estat aprovi l’estudi de la integració del ferrocarril en el nucli urbà de Tarragona i l’adequació de la xarxa arterial ferroviària de les comarques de Tarragona i la connexió amb la línia d’AVE. Amb el Pla Territorial ja aprovat, hem avançat però cal posar negre sobre blanc”, ha explicat el diputat republicà. Es dóna la circumstància que l’estudi del projecte de reordenació de la xarxa ferroviària a la ciutat de Tarragona ha estat licitat pel Ministeri de Foment, però encara no ha estat aprovat. Segons Sergi de los Rios, el pronunciament del Parlament és una adhesió al que els alcaldes de la zona porten temps exigint, tant a l’empresa estatal Adif com a l’Estat”.

dissabte, 30 de gener de 2010

ICV-EUiA i pdf.camp presenten la seva proposta de mobilitat per al territori

Josep Maria Llauradó - Tarragona
[Publicat a delCamp.Cat]

La Plataforma en Defensa del Ferrocarril al Camp de Tarragona ha col·laborat en una xerrada amb ICV-EUiA en què s'ha apostat per aprofitar bé les infraestructures existents, potenciar-les i anar millorant-les mica en mica. La controvèrsia més gran és amb el lligam que caldrà establir entre la via tradicional de Tarragona-Sant Vicenç de Calders i la de l'alta velocitat que uneix La Secuita/Perafort amb Barcelona, ja que hi ha dues propostes sobre la taula: canviador a l'Arboç o bé una tram nou entre la Pobla de Montornès i Tamarit.

El pla de mobilitat al Camp de Tarragona, a debat
El pla de mobilitat al Camp de Daniel Pi i Arga Sentís, juntament amb Joan Herrera, en una foto d'arxiuTarragona, a debat
delCamp.cat
Daniel Pi i Arga Sentís, juntament amb Joan Herrera, en una foto d'arxiu
delCamp.cat
Un dels recorreguts reivindicatius de la PDF.Camp
Un dels recorreguts reivindicatius de la PDF.Camp
delCamp.cat
El TramCamp, una realitat a mig termini
El TramCamp, una realitat a mig termini
delCamp.cat

Davant d'una vintena de persones a la sala d'actes del Museu d'Art Modern de Tarragona, diversos membres de la PDF.Camp i d'ICV-EUiA han pronunciat la seva proposta de mobilitat i han informat sobre com està la situació actual tant pel que al Pla Territorial Parcial i al Pacte Nacional per a les Infraestructures com a d'altres propostes de plataformes ciutadanes.

Arga Sentís ha iniciat l'exposició descrivint les necessitats del territori i ha fet la primera de les incomptables al·lusions a l'associació tarragonina 'Mou-te per Tarragona' tot dient que el Camp de Tarragona "no és el puto Camp". A ella l'ha seguida un membre de la PDF.Camp, Carlos Montejano, que ha fet una mínima presentació de la plataforma i de la feina que ha estat realitzant fins ara contra la privatització del transport públic. Ell també ha tingut clara la visió territorial més àmplia ja que "la mobilitat no es pot limitar a un sol municipi".

Tot i afirmar que "tenim el mapa més ratllat del planeta", Daniel Pi, diputat reusenc d'ICV, ha dit més d'un cop que cal lligar les vies actuals per acondicionar el territori però sense arribar a "trinxar" el territori. Així, ICV-EUiA aposta per aprofitar les infraestructures existents per millorar el servei tot aplicant diverses actuacions poc costoses que afectin directament els usuaris, en comptes del tren d'alta velocitat, i per la interconnectivitat de tots els serveis (tant de ferrocarril com d'autobús) mitjançant la rodalització de les vides i les intermodals.

També s'ha esmentat la possibilitat, a llarg termini, de fer estacions descentralitzades als dos grans municipis del Camp, i és que la idea seria fer-ne una Bellisens i una altra a Llevant, així com, en un futur més llunyà, fer-ne a Torres Cavades, la Plaça Imperial Tàrraco, les Gavarres i a d'altres indrets de la ciutat. A banda, però, troben útil que la línia Reus-Roda de Barà es reobri descarregant les actuals vies que passen pels centres urbans amb mercaderies perilloses i abastint, així, la zona del Baix Gaià.

TramCamp

Sense esmentar en cap moment Valls, la primera fase de l'aplicació d'aquest projecte comptaria amb l'aprofitament de les vies del litoral que quedarien abandonades per l'existència de noves vies que lligaran el Camp de Tarragona amb el País Valencià. Cambrils, Salou i Vila-seca formarien part del primer tram, que lligaria amb el de Reus-Tarragona. Precisament el camí entre Salou i Tarragona Pi, considera que podria accelerar "a uns 80 o 90 km/h" reduint així el temps del trajecte. La finalitat més important de la nova infraestructura, però, és connectar els barris de Ponent amb Reus i els barris del sud de Reus amb Tarragona a causa de la distància entre aquests i les seves respectives estacions centrals ferroviàries.

TAV

Pel que fa a l'alta velocitat, ICV-EUiA aposta per seguir amb l'ample ibèric ja que aplicar l'europeu (proposta del Mou-te) suposaria, segons ells, o bé haver de duplicar les vies o bé reduir-ne la utilitat. D'altra banda, han confessat que l'existència de la intermodal i de l'estació del Camp farà que els combois vinguts del País Valencià siguin menys els que s'aturin a Tarragona a no ser que la demanda provoqui que es desviïn al punt on hi ha previst abans del canvi de vies per passar cap a la via d'ample europeu cap a Barcelona. Els que sí que la ciutat perdrà en principi seran els trens que vénen del País Basc, que, de la mateixa manera que els del sud, dependrà de la demanda i de la pressió perquè acabin passant per Tarragona. Segons Pi, la connexió "és viable".

En referència a l'enllaç de Tarragona altre cop amb la via d'alta velocitat cap a Barcelona, hi ha dues propostes: l'Arboç o bé la Pobla de Montornès. La primera, abastiria la zona del Baix Penedès i no deixaria abandonades les estacions d'Altafulla-Tamarit i de Torredembarra. La segona, presumiblement més ràpida, dibuixaria un nou tram des de la Pobla de Montornès fins a Tamarit aprofitant, primer, l'antiga via Reus-Roda i, després, aniria en paral·lel a l'A-7 i l'AP-7 fins a Tamarit. Aquesta darrera, a proposta del Pla Territorial Parcial i de la qual els líders ecosocialistes diuen saber-ne poc i no gosen valorar-la a fons, desabastiria el Baix Penedès i la zona del Baix Gaià en la seva connexió amb Barcelona. En principi, però, ICV-EUiA apostaria per la via de l'Arboç.

Autobusos

Un aspecte destacat també de la xerrada ha estat el servei d'autobusos i com repercuteix aquest sobre la connexió entre la resta de poblacions i l'estació en qüestió (ja sigui la intermodal, les de Reus-Tarragona o la del Camp de Tarragona). En aquest sentit, tant gent del públic assistent com de la taula s'han queixat de la poca qualitat del servei, de les condicions precàries en què treballen els conductors i la degradació a causa del monopoli que tenen certes empreses sobre certs recorreguts, com ara Plana o Monbus (antiga Hispano Igualadina).

dimarts, 26 de gener de 2010

Les quatre estacions i la carretera de Cambrils, cara i creu del pla territorial a Reus

[Publicat a El Punt]

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, veu «força positiu» el contingut del pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat per la Generalitat el 12 de gener, ja que «s'hi veuen reflectides totes les aspiracions de la ciutat». Pérez valora especialment –«això és el mai vist!», creu– que el document prevegi fins a quatre estacions de tren al terme (l'actual del passeig Mata, les que es construiran a Bellissens i el sud de l'aeroport –la intermodal– i la nova que s'ha dibuixat ara a l'oest de la terminal), a banda de les «metropolitanes» com ara la de la Secuita, que també li donen servei. En canvi, com la Cambra de Comerç, no està «del tot satisfet» de com queda la carretera de Cambrils, que no es preveu desdoblar tot i les peticions dels ajuntaments i ens econòmics.

El delegat de Política Territorial al Camp, Joaquim Margalef, precisament reiterava ahir que el problema en aquest sentit és que «el procés d'urbanització és fort a banda i banda, i els costos d'expropiació serien molt grans», mentre a canvi sols es guanyarien «dos o tres minuts», els que resultarien d'anar a 80 o 120 km/h en un tram que té vuit quilòmetres. El perill dels nombrosos girs a l'esquerra que hi ha, a més, es resoldrà, segons ell, amb cinc rotondes, «sense perdre excessiu temps». Margalef, això sí, admetia que ara hi ha un problema «sobretot urbà» a l'entrada de Reus i la connexió amb la T-11, que l'estudi informatiu en marxa ha de veure com es resol.

dilluns, 25 de gener de 2010

Ara és el moment del ferrocarril

Contràriament al que pensen alguns analistes, la nostra visió del tema de les infraestructures a la demarcació de Tarragona és fortament optimista. Deixarem per a un altre dia el tema del decidit, i recent, impuls a l'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida-Sant Sebastià), i l'anunci d'aprovació definitiva, que no encara licitació, de l'autovia A-7 en el tram comprès entre l'accés a la Móra i Vilafranca del Penedès. Són dues notícies que cal seguir atentament.

Avui ens voldríem referir exclusivament al tema del ferrocarril a les comarques de Tarragona, sobre el qual incideixen tres esdeveniments recents.

1) Per ordre cronològic, començarem per l'anunci del Consell de Ministres del 18-12-2009, pel que autoritza al Ministeri de Foment a posar a licitació un «ramal de conexión en ancho ibérico desde el cambiador de anchos y la estación Central hacia Tarragona, lo que permitirá la implantación de servicios de alta velocidad, en ancho variable, desde el centro de Tarragona». Atents al concepte remarcat en negreta.

2) La segona notícia és l'anunci de Foment de l'adjudicació de l'estudi informatiu de la línia d'alta velocitat Castelló-Tarragona del corredor del Mediterrani. Això significa que, de l'única via en ample ibèric que existeix actualment entre Vandellòs i Tarragona, es passarà a dues d'ample ibèric i dues d'ample UIC.

3) La tercera, de caire més territorial, és l'aprovació definitiva del pla territorial parcial del Camp de Tarragona. De l'apartat ferroviari cal destacar la inclusió del desitjat bypass que elimina la situació en cul-de-sac prevista, i la plasmació sobre el mapa de l'alliberament de la façana marítima amb el trasllat cap a l'interior de la línia fèrria. També hi ha aspectes molt positius referits a altres temes, que comentarem en una propera ocasió.

Aquestes expectatives estan bé des del punt de la planificació, però estem massa acostumats que des de la planificació de les infraestructures fins a la seva materialització puguin passar massa coses que impedeixin que siguin una realitat. És aquí on hem de ser presents com a plataforma ciutadana.

Ara bé, si bé valorem que els fets comentats compleixen en part els objectius de la plataforma Tarragona Bypass, cal encara un altre pas endavant per assolir-los d'una manera més satisfactòria.

1) Primer cal que el ramal de connexió anunciat pel Consell de Ministres el 18-12-2009 en ample ibèric sigui com a mínim d'ample mixt amb tres rails. Això permetrà el trànsit de tota mena de trens i podria estalviar el pretès intercanviador abans de l'estació al sud de l'aeroport.

2) El segon punt a millorar és el plantejament, o com a mínim l'anàlisi de l'alternativa, del bypass curt presentat que proposa una connexió immediata amb el mateix corredor del Mediterrani sense travessar el riu, seguint-lo en paral·lel fins a l'alçada de Sant Salvador.

3) El tercer és l'estació intermodal: demanem la simplificació d'estacions, proposant una estació única per a les rodalies, mitjana distància i alta velocitat, dotant-la d'una veritable intermodalitat on, d'un cop per tots, confluïssin tots els sistemes de transport començant pel principal, que és el del vianant. La distància d'uns 1.500 metres entre el Francolí i la font del Centenari suposa prop de 20-25 minuts caminant. Pot semblar molt pel que estem acostumats a Tarragona, però pensem quants cops no hem fet distàncies similars a Barcelona (la distància equival a la llargada del passeig de Gràcia des de la Diagonal fins a plaça Catalunya).

Tot i que l'avanç respecte de la situació de fa vuit mesos és espectacular, encara no hem arribat al punt de destí. Arran de l'anunci del 18-12-2009, l'Ajuntament i la Cambra de Tarragona es van dirigir al director general de Infraestructuras Ferroviarias, Carlos M. Juárez, per sol·licitar diversos aclariments, que es reforcen amb les dues notícies que han arribat després.

Ara, més que mai, és el moment d'arrencar el compromís de l'administració perquè Tarragona tingui una estació intermodal urbana.

Hem de trobar l'interlocutor adient que sembla que és al Ministeri de Foment, que ha de rebre, i atendre, les nostres legítimes sol·licituds que estan fonamentades en una situació real, i amb una aportació d'usuaris molt superior a d'altres zones més afavorides per les inversions del Ministeri. Coneixem que el nostre Ajuntament i altres entitats s'estan movent en aquesta línia però ara no podem defallir. Tota la plataforma pel bypass i tot el moviment Mou-te hi poden donar el suport social necessari. Ens ho podem creure tot, però fins que Tarragona no estigui connectada realment en alta velocitat i tingui una estació intermodal la pressió ciutadana no pot parar.

Com a comentari final, sembla que ja s'ha entès que la demarcació de Tarragona necessitava una xarxa de rodalies. Properament analitzarem també el tema del tramvia, Tramcamp o Tramt, que sembla haver millorat la seva definició i traçat.

dimecres, 13 de gener de 2010

El Pla Territorial dibuja un futuro con ocho estaciones intermodales

La alta velocidad, la red de cercanías y el Tramcamp articularán el nuevo entramado que representará un antes y un después

R.SANS/N.RIU - 13/01/2010 20:08
[Publicat a Diari de Tarragona]

«El Pla Territorial supone una apuesta muy decidida por el ferrocarril», así lo aseguró el secretario de Planificació, Oriol Nel·lo, que ayer presentó el documento definitivo aprobado esta semana por el Govern de la Generalitat. Y es que, según establece esta hoja de ruta, el territorio estará entretejido por una red de cercanías que junto con el Tramcamp facilitarán la movilidad interna entre los municipios del Camp de Tarragona. La alta velocidad y el transporte de mercancías acabarán de dibujar el futuro mapa que tiene que ser una realidad en el horizonte del 2026.

Uno de los aspectos más destacados del Pla Territorial es que esta red estará entramada a partir de ocho estaciones intermodales –donde coincidirán dos o más modalidades de tren– y que estarán repartidas por el territorio.

Algunas de estas ya están en funcionamiento, como la estación del AVE en Perafort. Sin embargo, otras aún están dibujadas en el mapa, mientras se resta a la espera de definirse el emplazamiento definitivo. Es el caso de la futura estación de Tarragona, que estará en la zona de la Imperial Tarraco o en el entorno del hospital Joan XXIII. El proyecto de la Façana Marítima, que se dará a conocer en 2011, concretará dónde se construirá este equipamiento.

Según establece el Pla Territorial, las estaciones intermodales estarán ubicadas en: Tarragona, Reus, Bellisens, Vila-seca, Cambrils, Salou, sur del aeropuerto y AVE Perafort. Estas estaciones interconnectarán la red de altas prestaciones con las cercanías que comunicarán internamente los pueblos y ciudades de nuestras comarcas.

Línea Reus-Roda de Barà

El transporte público es la apuesta de futuro, y el tren de cercanías será una de las modalidades que la Generalitat de Catalunya quiere reforzar en el ámbito del Camp de Tarragona. En este sentido, el Pla Territorial propone la puesta en funcionamiento, para los viajeros, de la línea de tren que antiguamente unía Reus, Roda de Barà y El Vendrell, y que actualmente está inoperativa. Nel·lo explicó que «a la altura de la urbanización de Boscos, la línea de tren convencional que hace su recorrido por la línea de costa desde Barcelona entrará por La Budallera hasta la Imperial Tarraco. Esta misma línea es la que sigue hacia Bellisens y Reus para seguir hasta Roda».

Otra de las inversiones previstas que contempla este documento marco pretende cerrar el anillo entre Reus y la ciudad de Valls, con la habilitación de un enlace a la altura de Picamoixons. De esta forma, la capital del Alt Camp mejorará las comunicaciones con el Baix Camp y seguirá enlazada con Sant Vicenç de Calders. Sin embargo, los vallenses reivindicaron en sus alegaciones una conexión ferroviaria con la estación del AVE en Perafort.

Está prevista también la mejora de las líneas que unen Reus y Falset y Reus con Montblanc.

Las mercancías por fuera

De acuerdo con los planes de mercancías, la Generalitat ha contemplado la creación de itinerarios alternativos para evitar la circulación de mercancías por el centro de Tarragona y Reus y que, por otro lado, faciliten el transporte de mercaderías por el eje del corredor del Mediterráneo.

En este sentido, está previsto que la vía entre Tarragona y Salou deje de utilizarse para el transporte de viajeros y que en un futuro sólo se destine a las mercancías.

Por otro lado, la salida desde el Port de Tarragona se efectuará por la línea de Reus a Roda de Barà, que también será recuperada para dicho efecto, y que seguirá hacia el Baix Penedès y hasta llegar a Castellbisbal.

El corredor Mediterráneo supondrá la principal arteria de movilidad. Sin embargo, está prevista una segunda pata ferroviaria que pasará por el polígono industrial de Valls y que seguirá hacia la futura estación de mercancías que se construirá en la zona de desarrollo industrial comprendida entre Montblanc y L’Espluga de Francolí.

Sin lugar a dudas, el Pacte Nacional d’Infraestructuras definirá más en profundidad esta futura estructura ferroviaria que tiene que estar a la altura de la segunda área metropolitana de Catalunya.

dimarts, 12 de gener de 2010

L'Estat inicia el procés per construir una nova plataforma per al TAV entre Tarragona i Castelló

Foment adjudica l'estudi informatiu del traçat per 1,6 milions d'euros

[Publicat a El Punt]

A l'actual corredor en obres se sumarà, en bona mesura en paral·lel, una nova línia de TAV. Foto: J.F.

Definitivament hi haurà TAV d'ample internacional entre Tarragona i Castelló. Foment va adjudicar ahir l'estudi per analitzar-ne el traçat en un tram de 190 quilòmetres. La futura plataforma permetria la circulació dels trens del model comercial AVE, a més dels d'altes prestacions que ja podran circular pel corredor mediterrani, actualment en construcció. L'objectiu és que aquest concentri, quan hi hagi les dues infraestructures en funcionament, les mercaderies i la mitjana i llarga distància convencional.

El mes d'agost passat, tal com va avançar El Punt, l'Estat ja tenia madurada la decisió d'apostar per fer una nova línia per al TAV, entre Tarragona i Castelló, per poder bastir dues línies separades de mercaderies i viatgers. De fet, ja havia posat a licitació un estudi informatiu per analitzar-ne la viabilitat. Ara, però, la declaració d'intencions pren cos d'oficialitat, després que ahir el Ministeri de Foment adjudiqués a l'empresa Estudios e Ingeniería SA la redacció de l'estudi per 1,6 milions d'euros, un import del qual es desprèn la complexitat i l'ambició de l'obra. L'objectiu és construir una altra línia, però ara d'ample internacional, a més de l'actual corredor mediterrani, en construcció entre Vandellòs i la línia del TAV Madrid-Barcelona al seu pas pel Tarragonès. Aquesta segona infraestructura aglutinarà tot el trànsit d'alta velocitat en ample internacional –també hi podran circular els trens d'altes prestacions que ara fan servir l'ample ibèric– i aleshores les mercaderies i la resta de serveis de viatgers –inclosos els regionals– quedaran per a l'actual corredor, en funcionament des d'Ulldecona i fins a Vandellòs, passant per l'Aldea, i en construcció des de l'Hospitalet de l'Infant fins a la Secuita, un tram que serà d'ample ibèric fins a la futura estació de l'aeroport de Reus i que permetrà desafectar la línia de la costa. El més lògic és que el nou tram de TAV –l'estudi del qual es va adjudicar ahir– es dibuixés al costat del corredor mediterrani que ha de ser operatiu l'any 2012 i que en bona mesura avança de manera paral·lela a l'AP-7, però «la magnitud del pressupost d'adjudicació és una mostra que s'ha d'estudiar molt bé», segons matisava ahir el diputat del PSC al Congrés Francesc Vallès. Vallès va valorar el fet que el procés iniciat ahir representa «un pas de gegant pel que fa a les comunicacions del Camp de Tarragona». Ho va qualificar de notícia històrica en el sentit que «obre una nova ruta amb el litoral mediterrani i que revolucionarà les comunicacions d'aquestes comarques». «I el més important és que trenca la concepció radial de l'AVE a Espanya que havia abanderat el PP», va afegir-hi.

En el tram entre València i Castelló ja hi ha dos subtrams de TAV en obres. Però el trajecte entre Castelló i Tarragona, malgrat la construcció de l'actual corredor, era l'únic de l'arc mediterrani que hagués quedat servit amb només dues vies si ara no s'hagués apostat per una altra plataforma per al TAV. I, alhora, el fet que les dues infraestructures deslliurin de pressió una part de la xarxa convencional actual «ha de repercutir a la llarga en la millora del servei de rodalies i regionals», va dir Vallès.

S'aprova el Pla territorial del Camp de Tarragona

El projecte és un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l'encaix adequat de les infraestructures

ACN - 12/01/2010 18:37

En total, han estat més de dos anys des que el Govern va donar a conèixer un Avantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que es consideressin convenients.

Finalment, es van rebre 209 escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats van servir per madurar i millorar la proposta original. El juliol de 2008, el document va ser aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i es va sotmetre a informació pública i consulta institucional per un període de tres mesos, i va rebre 212 al·legacions.

El Pla territorial del Camp de Tarragona ordena el territori comprès per les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Aquesta regió, que inclou un total de 131 municipis, on viuen més de 600.000 habitants, disposa d'un potencial de creixement important fruit d'una ubicació estratègica, ja que es configura geogràficament com a terra de pas dins de l'arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l'interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l'Ebre.

El Camp de Tarragona també es caracteritza per una important dinàmica de creixement demogràfic que es distribueix de forma desigual en el territori. Al Baix Camp i l'Alt Camp la població es concentra en la seva capital, mentre que al Tarragonès i al Baix Penedès la dispersió d'assentaments és més acusada. A més, la concentració de població més important es produeix als municipis de la costa.

El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats mitjanes articuladores del territori i prestadores de serveis al conjunt. Aquests nodes principals són Reus i Tarragona, com a polaritats regionals; la resta de les capitals comarcals, és a dir, el Vendrell, Montblanc, Valls i Falset; i nuclis com Cambrils, Santa Coloma de Queralt, Salou, Torredembarra i Vila-seca.

Per dur-ho a terme, el pla proposa estratègies diferenciades, amb un creixement potenciat per a les capitals de comarca i nuclis com Cambrils, Torredembarra i Santa Coloma de Queralt; un creixement mitjà i moderat, on el creixement és possible sense generar un impacte negatiu, i les actuacions de millora, que determinen les actuacions qualitatives que necessiten alguns i no tant d'extensió. És el cas dels nuclis d'interès patrimonial com Santes Creus o Siurana i aquells nuclis molt petits, d'accessibilitat limitada o amb poc sòl apte per al desenvolupament urbà.

Un altre objectiu del pla territorial és ordenar les urbanitzacions aïllades de les trames urbanes i els polígons industrials del Camp de Tarragona. Per aquest motiu, reconeix la possibilitat de desenvolupar urbanitzacions d'acord amb el planejament municipal vigent però en limita l'extensió; estableix els mecanismes i condicions per a la creació de polígons industrials, que no estiguin aïllats i la reconducció dels projectes urbanístics cap a la sostenibilitat i l'eficiència.

Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

El punt de partida és la constatació d'un escàs paper del ferrocarril en la mobilitat interior de la regió que contrasta amb la bona posició ferroviària de la regió en relació amb la mitjana i llarga distància. En aquest sentit, el Pla dissenya un sistema que vertebra, amb el nombre mínim de corredors, gran part de les àrees fortament poblades i turístiques, les futures grans àrees d'expansió urbana, els principals equipaments comarcals (universitat, hospitals, Port Aventura) i els principals sistemes (estació central, terminal de l'aeroport).

Per al transport de viatgers, l'objectiu és potenciar la mobilitat de la zona mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada portant els trens regionals d'altes prestacions al centre de les ciutats de Tarragona i de Reus, tal com ja es garanteix a Lleida i Girona; el reforç del corredor del Mediterrani; el trasllat de la línia de Renfe a Tarragona des de la costa a l'interior i la integració de la línia actual de Renfe dins la trama urbana de Reus, entre d'altres mesures.

Pel que fa el transport de mercaderies, el Pla proposa la creació d'itineraris alternatius per evitar el pas pel centre de la ciutat de Tarragona i de Reus i per garantir una línia potent per a mercaderies pel corredor mediterrani. En concret, aposta per la sortida de les mercaderies del port i del polígon petroquímic sud per l'interior del polígon, la creació d'un corredor mediterrani potent per a mercaderies, la millora de les línies de Casp i Lleida per al transport de mercaderies i la previsió d'una nova pota ferroviària per al polígon industrial de Valls.

El Pla reconeix la necessitat de dotar el Camp de Tarragona d'una xarxa viària que separi el trànsit intern i el de pas i que vertebri les zones interiors. Per això, el text preveu un primer arc viari traslladant més al nord l'A-7 entre Tarragona i Vila-seca i convertint el traçat actual i la T-11 en grans avingudes urbanes integrades dins la ciutat; un arc viari exterior entre Alcover, Valls i el Vendrell; la reserva de tres possibles vies secundàries que garanteixin la mobilitat interior dels habitants del Baix Penedès i la millora de l'accessibilitat al Priorat, dins la qual, el condicionament significatiu de la C-242, entre les Borges del Camp i Ulldemolins.

També està previst el reforçament del corredor mediterrani, amb la construcció d'un tercer carril a l'AP-7 i el desdoblament de l'A-7 al llarg de tota la regió i la creació de nous grans corredors entre el Camp de Tarragona i la resta del país, com la nova autovia A-27, entre Tarragona i Montblanc, el nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega i el condicionament de l'eix entre Montblanc i Igualada.

El 83% del territori de Catalunya ja disposa de planejament territorial

L'aprovació del Pla territorial del Camp de Tarragona s'afegeix a la resta de plans territorials ja aprovats pel Govern i permet que 266.746 km2 arreu de Catalunya ja disposin del planejament territorial necessari per a desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. Amb aquest, s'han aprovat quatre plans territorials parcials (Alt Pirineu i Aran, Ponent-Terres de Lleida, Comarques Centrals i Camp de Tarragona) i tres plans directors territorials (Empordà, Garrotxa i Alt Penedès), passant d'una cobertura territorial inicial del 10,3% a l'actual 83% del territori català.

Es troben en aprovació inicial els Plans Territorials Parcials de les Terres de l'Ebre (revisió) i de la Regió Metropolitana de Barcelona i en fase de Document d'Objectius i Criteris el Pla Territorial de les Comarques Gironines.

dijous, 3 de desembre de 2009

Tarragona: Adif es compromet amb l'alcalde a millorar l'estació de tren

Adif redactarà l'any vinent el projecte per suprimir les barreres arquitectòniques i millorar-ne els serveis

[Publicat a Tarragona 21.cat]

Redacció 03 de desembre de 2009

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha pactat amb el màxim responsable de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), Antonio González Marín, el compromís d'Adif de suprimir les barreres arquitectòniques i la millora dels serveis de l'estació de tren, "dues demandes prioritàries per una estació de capital de província", segons informa l'Ajuntament.

estació tren tarragona
Imatge de l'estació de tren
J.G.

De fet, tècnics d'Adif i de l'Ajuntament de Tarragona ja s'han posat en contacte per resoldre de forma immediata aquests problemes. El compromís d'Adif és que l'any vinent es redacti el projecte executiu i s'iniciïn les obres. L'anunci ha estat valorat "amb molta satisfacció" per l'equip de govern. El president d'Adif coincidia amb l'alcalde en les deficiències estructurals que té aquest equipament públic.

Justament, l'alcalde havia amenaçat amb el tancament de l'estació si no es procedia a emprendre les millores i enviar-hi la Guàrdia Civil. Així, Ballesteros va anunciar a l'octubre la seva intenció de sancionar i arribar a tancar l'estació si en uns mesos no li comunicaven que es durà a terme les millores que necessita l'estació.

L'alcalde va mostrar-se "molt enfadat" amb aquesta situació, va dir que tot i haver-se dirigit a les competències ferroviàries oportunes, no havia rebut cap tipus de resposta. Ballesteros va afegir que amb l'excusa de la façana marítima "ja fa molts anys que no s'està duent a terme cap actuació ni a la plaça dels Carros i a la mateixa estació".

dijous, 5 de novembre de 2009

ACN: La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril critica la falta de serveis de les estacions del Priorat i la Ribera d'Ebre

.
Marc C. Griso // ACN // 17.10.2009 13.58 h - Ref. 511617

Móra la Nova (ACN).- La Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) ha criticat un cop més aquest dissabte al migdia a Móra la Nova el 'mal estat, la falta de serveis bàsics i de personal' a les estacions ferroviàries del Priorat i la Ribera d'Ebre. Un dels seu màxims representants, Joan Ramon Ferrandis, ha dit que la millora del servei passa per la triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix (Ribera d'Ebre) i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa. Al mateix temps, Ferrandis ha afirmat que la PDF defensa la reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà i la connexió eficient de les comarques de Tarragona amb l'aeroport i l'estació del TGV.

Ferrandis ha dit també que és una 'llàstima' que la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre, tot i les necessitats que tenen en infraestructures ferroviàries, són les que menys beneficis tindran del nou Pla d'Infraestructures presentat aquest divendres.

A banda d'aquestes, la PDF reclama també l'obertura d'un 'debat públic rigorós i transparent' sobre el futur del ferrocarril, que analitzi la seva situació actual i proposi solucions a les necessitats reals de la societat.

L'acció d'aquest dissabte sorgeix per protestar i criticar la disminució de serveis a les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat, denunciant l''estat d'abandó de les estacions i dels seus serveis en aquesta línia'.

Recordar que la PDF neix amb l'objectiu de reunir diversos grups socials, partits polítics i sindicats, aixa com també ciutadans i usuaris que de manera individual o col.lectiva vulguin contribuir a una millora substancial del servei ferroviari al Camp de Tarragona -trens, estacions, freqüències-, mantenint la titularitat pública sobre infraestructures, serveis i apostant decididament pel servei de Rodalies i Regionals enfront el TGV.

Segons Ferrandis, al nostre àmbit territorial, conviuen macroestacions com la del Camp de Tarragona –a les quals s'ha dedicat un gran volum d'inversió- amb la precarietat de la majoria d'estacions que quotidianament fem servir els ciutadans i ciutadanes: manca dels serveis més bàsics com lavabos, informació, sales d'espera, freqüències irrisòries, edificis deteriorats, insuficiència o absència de personal i fins i tot carència d’enllumenat públic.

Els exemples més destacats els trobem concentrats a la línia que va de Reus a Riba-Roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). Tot i que s'hi ha invertit sis-cents mil euros en els darrers anys, la realitat mostra que la situació de deteriorament ha variat en realitat ben poc.

A tall d'exemple l'estació de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) amb personal només en torn de matí, ja no realitza tasques de circulació. Només hi ha venda de bitllets. Els caps de setmana i festius roman sense personal. A Flix (Ribera d'Ebre) només personal per les tardes i les nits de dilluns a divendres. Roman sense personal els caps de setmana, els festius i totes els matins.

Així doncs, ha conclòs Ferrandis, el Camp de Tarragona es troba en unes condicions precàries de mobilitat tot i ser la segona àrea de en nombre de desplaçaments a Catalunya. El territori no està ben comunicat i per tant mal vertebrat. Les infrastructures ferroviàries fetes i les proposades a curt termini no responen a les necessitats reals de la població.

Segons la PDF, els governs europeus han tendit a cedir davant els grans interessos privats portant a terme polítiques de traspàs de la gestió dels serveis públics cap al mercat privat. La subordinació del sector públic als criteris de la gestió privada comporta una reducció de costos que incideix directament sobre la qualitat del servei ferroviari.

Les negatives conseqüències d'aquest model de gestió són previsibles ja que hi haurà una reducció d'inversions a costa de la seguretat, un augment de les tarifes i increment del cost públic i una degradació de la qualitat del servei.

Un centenar de persones, entre ciutadans i representants polítics, han participat de l'acte d'aquest dissabte.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Viatge reivindicatiu en tren per exigir millores en les estacions del Camp de Tarragona

.
Tarragona Ràdio - 17-10-2009

La Plataforma en Defensa del ferrocarril ha organitzat aquest matí un viatge reivindicatiu per demanar millores en les línies i estacions de tren del Camp de Tarragona.

Aquest desplaçament en ferrocarril ha sortit a les deu del matí de l’Estació de RENFE de la ciutat de Tarragona i ha arribat passades les onze del matí a l’Estació de Móra la Nova.

L’objectiu és que al llarg de l’itinerari en tren es puguin veure les mancances de la línia ferroviària al camp de Tarragona. Unes deficiències que es veuen, sobretot, a les estacions del Priorat i la Ribera d’Ebre, totes elles en molt mal estat, ja que no disposen d’enllumenat públic, lavabos o personal.

Són unes deficiències que, segons la Plataforma, pateix també l’estació de Tarragona.
El portaveu de la coordinadora, Joan Ramon Ferrandis, destaca les deficiències de les estacions de tren del territori.

La Plataforma critica que estacions com la de l’AVE a Perafort tinguin les últimes tecnologies i en canvi hi hagi estacions sense els serveis mínims.

Més d’una cinquantena de persones han fet el viatge reivindicatiu en tren.

La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril critica la falta de serveis de les estacions del Priorat i la Ribera d'Ebre

.
Marc C. Griso - ACN - Publicat a Avui - 17-10-2009

La Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) ha criticat un cop més aquest dissabte al migdia a Móra la Nova el 'mal estat, la falta de serveis bàsics i de personal' a les estacions ferroviàries del Priorat i la Ribera d'Ebre. Un dels seu màxims representants, Joan Ramon Ferrandis, ha dit que la millora del servei passa per la triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix (Ribera d'Ebre) i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa. Al mateix temps, Ferrandis ha afirmat que la PDF defensa la reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà i la connexió eficient de les comarques de Tarragona amb l'aeroport i l'estació del TGV.

Ferrandis ha dit també que és una 'llàstima' que la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre, tot i les necessitats que tenen en infraestructures ferroviàries, són les que menys beneficis tindran del nou Pla d'Infraestructures presentat aquest divendres. A banda d'aquestes, la PDF reclama també l'obertura d'un 'debat públic rigorós i transparent' sobre el futur del ferrocarril, que analitzi la seva situació actual i proposi solucions a les necessitats reals de la societat. L'acció d'aquest dissabte sorgeix per protestar i criticar la disminució de serveis a les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat, denunciant l''estat d'abandó de les estacions i dels seus serveis en aquesta línia'.Recordar que la PDF neix amb l'objectiu de reunir diversos grups socials, partits polítics i sindicats, així com també ciutadans i usuaris que de manera individual o col·lectiva vulguin contribuir a una millora substancial del servei ferroviari al Camp de Tarragona -trens, estacions, freqüències-, mantenint la titularitat pública sobre infraestructures, serveis i apostant decididament pel servei de Rodalies i Regionals enfront el TGV.

Segons Ferrandis, al nostre àmbit territorial, conviuen macroestacions com la del Camp de Tarragona -a les quals s'ha dedicat un gran volum d'inversió- amb la precarietat de la majoria d'estacions que quotidianament fem servir els ciutadans i ciutadanes: manca dels serveis més bàsics com lavabos, informació, sales d'espera, freqüències irrisòries, edificis deteriorats, insuficiència o absència de personal i fins i tot carència d'enllumenat públic. Els exemples més destacats els trobem concentrats a la línia que va de Reus a Riba-Roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). Tot i que s'hi ha invertit sis-cents mil euros en els darrers anys, la realitat mostra que la situació de deteriorament ha variat en realitat ben poc.A tall d'exemple l'estació de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) amb personal només en torn de matí, ja no realitza tasques de circulació. Només hi ha venda de bitllets. Els caps de setmana i festius roman sense personal. A Flix (Ribera d'Ebre) només personal per les tardes i les nits de dilluns a divendres. Roman sense personal els caps de setmana, els festius i totes els matins. Així doncs, ha conclòs Ferrandis, el Camp de Tarragona es troba en unes condicions precàries de mobilitat tot i ser la segona àrea de en nombre de desplaçaments a Catalunya. El territori no està ben comunicat i per tant mal vertebrat. Les infraestructures ferroviàries fetes i les proposades a curt termini no responen a les necessitats reals de la població.

Segons la PDF, els governs europeus han tendit a cedir davant els grans interessos privats portant a terme polítiques de traspàs de la gestió dels serveis públics cap al mercat privat. La subordinació del sector públic als criteris de la gestió privada comporta una reducció de costos que incideix directament sobre la qualitat del servei ferroviari. Les negatives conseqüències d'aquest model de gestió són previsibles ja que hi haurà una reducció d'inversions a costa de la seguretat, un augment de les tarifes i increment del cost públic i una degradació de la qualitat del servei.

Un centenar de persones, entre ciutadans i representants polítics, han participat de l'acte d'aquest dissabte.
.

Entrevista a Joan Ramón Ferrandis


Entrevista a Joan Ramon Ferrandis al programa De bon matí de Punt6 Ràdio

Punt6 Ràdio - De bon matí - Divendres 16-10-2009 - 08:00 hores

La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril critica la falta de serveis de les estacions del Priorat i la Ribera d'Ebre


Alternativa de la PDF.Camp per a l'entramat ferroviari del Camp de Tarragona

ACN - Marc C. Griso - 17-10-2009

Móra la Nova (ACN).- La Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) ha criticat un cop més aquest dissabte al migdia a Móra la Nova el 'mal estat, la falta de serveis bàsics i de personal' a les estacions ferroviàries del Priorat i la Ribera d'Ebre. Un dels seu màxims representants, Joan Ramon Ferrandis, ha dit que la millora del servei passa per la triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix (Ribera d'Ebre) i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa. Al mateix temps, Ferrandis ha afirmat que la PDF defensa la reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà i la connexió eficient de les comarques de Tarragona amb l'aeroport i l'estació del TGV.

.

La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril critica la falta de serveis al Priorat i la Ribera d'Ebre


Un dels seu màxims representants, Joan Ramon Ferrandis, ha dit que la millora del servei passa per la triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix (Ribera d'Ebre) i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa

ACN - Diari de Tarragona - 18 -10-2009

La Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) ha criticat un cop més aquest dissabte al migdia a Móra la Nova el 'mal estat, la falta de serveis bàsics i de personal' a les estacions ferroviàries del Priorat i la Ribera d'Ebre.

Al mateix temps, Ferrandis ha afirmat que la PDF defensa la reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà i la connexió eficient de les comarques de Tarragona amb l'aeroport i l'estació del TGV.

Ferrandis ha dit també que és una 'llàstima' que la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre, tot i les necessitats que tenen en infraestructures ferroviàries, són les que menys beneficis tindran del nou Pla d'Infraestructures presentat aquest divendres.

A banda d'aquestes, la PDF reclama també l'obertura d'un 'debat públic rigorós i transparent' sobre el futur del ferrocarril, que analitzi la seva situació actual i proposi solucions a les necessitats reals de la societat.

L'acció d'aquest dissabte sorgeix per protestar i criticar la disminució de serveis a les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat, denunciant l''estat d'abandó de les estacions i dels seus serveis en aquesta línia'.

Recordar que la PDF neix amb l'objectiu de reunir diversos grups socials, partits polítics i sindicats, aixa com també ciutadans i usuaris que de manera individual o col·lectiva vulguin contribuir a una millora substancial del servei ferroviari al Camp de Tarragona -trens, estacions, freqüències-, mantenint la titularitat pública sobre infraestructures, serveis i apostant decididament pel servei de Rodalies i Regionals enfront el TGV.

Segons Ferrandis, al nostre àmbit territorial, conviuen macroestacions com la del Camp de Tarragona –a les quals s'ha dedicat un gran volum d'inversió- amb la precarietat de la majoria d'estacions que quotidianament fem servir els ciutadans i ciutadanes: manca dels serveis més bàsics com lavabos, informació, sales d'espera, freqüències irrisòries, edificis deteriorats, insuficiència o absència de personal i fins i tot carència d’enllumenat públic.

Els exemples més destacats els trobem concentrats a la línia que va de Reus a Riba-Roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). Tot i que s'hi ha invertit sis-cents mil euros en els darrers anys, la realitat mostra que la situació de deteriorament ha variat en realitat ben poc.

A tall d'exemple l'estació de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) amb personal només en torn de matí, ja no realitza tasques de circulació. Només hi ha venda de bitllets. Els caps de setmana i festius roman sense personal. A Flix (Ribera d'Ebre) només personal per les tardes i les nits de dilluns a divendres. Roman sense personal els caps de setmana, els festius i totes els matins.

Així doncs, ha conclòs Ferrandis, el Camp de Tarragona es troba en unes condicions precàries de mobilitat tot i ser la segona àrea de en nombre de desplaçaments a Catalunya. El territori no està ben comunicat i per tant mal vertebrat. Les infraestructures ferroviàries fetes i les proposades a curt termini no responen a les necessitats reals de la població.

Segons la PDF, els governs europeus han tendit a cedir davant els grans interessos privats portant a terme polítiques de traspàs de la gestió dels serveis públics cap al mercat privat. La subordinació del sector públic als criteris de la gestió privada comporta una reducció de costos que incideix directament sobre la qualitat del servei ferroviari.

Les negatives conseqüències d'aquest model de gestió són previsibles ja que hi haurà una reducció d'inversions a costa de la seguretat, un augment de les tarifes i increment del cost públic i una degradació de la qualitat del servei.

Un centenar de persones, entre ciutadans i representants polítics, han participat de l'acte d'aquest dissabte.

.

Viatge reivindicatiu per a la dignificació de les infraestructures ferroviàries de l'àrea de Tarragona


Dissabte 17 d'octubre entre les estacions de Tarragona i Móra la Nova


Redacció Tot Tarragona - 13-10-2009

Tal i com va avançar TT el passat 5 d'octubre La PDF.Camp realitzarà un viatge reivindicatiu en ferrocarril el proper dissabte 17 d’octubre, per reclamar millores en les infraestructures ferroviàries a les comarques de Tarragona.

Segons informa la Plataforma:
"Després del gràn èxit assolit a la concentració del 15 de maig a l’estació de Reus i de la Caminada Popular per la línia Reus-Roda de diumenge 5 de juliol, la PDF.Camp es torna a mobilitzar. En aquesta ocasió, farem un viatge reivindicatiu en ferrocarril regional per la línia Barcelona-Tarragona-Reus-Móra, on denunciarem -poble per poble- la situació actual de les diverses estacions que trobarem a llarg del recorregut.

Des de la PDF.Camp defensem -entre altres mesures urgents- la millora de la prestació de serveis als usuàries/àries en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona. Trobem de tot punt injustificable el manteniment de les condicions extremadament precàries en que es troben les estacions del recorregut Tarragona-Móra la Nova".

El viatge reivindicatiu tindrà una durada global d’entre 3 i 4 hores (anada / tornada) i, en arribar a l’estació de Móra la Nova, està prevista l’organització d’un esmorzar popular.

.

La PDF.Camp considera que l’amenaça de l’Alcalde Ballesteros de tancar l’estació de Tarragona no és la forma de procedir


La plataforma opta per la pressió ciutadana i el proper dissabte 17 d'octubre la Plataforma organitza un viatge reivindicatiu per reclamar millores en els serveis de la línia BCN-TGN-Reus-Móra

Pili Domínguez -Tot Tarragona - 05-10-2009

El portaveu de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat (PDF.Camp), Juan Ramon Ferrandis, ha manifestat a TT que l’amenaça de l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de tancar l’estació de tren de Tarragona si no es milloren les instal.lacions, no és forma de procedir per arribar a una situació favorable ja que no té potestat per a fer-ho. “L’únic que serveix és la pressió ciutadana i de les administracions”.

Des de la Plataforma PDF.Camp, ja s’ha denunciat en reiterades ocasions les deficiències de l’estació de Tarragona, “les andanes 2 i 4 són massa estretes i no reuneixen les condicions mínimes de seguretat, no hi ha ascensors per l’accés a minusvàlids ni maletes amb maletes, el servei d’atenció a l’usuari és precari, mols altres serveis estan privatitzats i ja són 26 els agents que han perdut el seu lloc de treball en aquesta estació”, ha explicat Ferrandis.

El proper dissabte 17 d’octubre, la PDF.Camp es torna a mobilitzar. En aquesta ocasió, amb un viatge reivindicatiu en ferrocarril regional per la línia Barcelona-Tarragona-Reus-Móra, on denunciaran, poble per poble, la situació actual de les diverses estacions que es troben a llarg del recorregut. Des de la PDF.Camp defensen la millora de la prestació de serveis als usuaris en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona i troben de tot punt injustificable el manteniment de les condicions extremadament precàries en que es troben les estacions del recorregut Tarragona-Móra la Nova. En alguns casos com el de les Borges del Camp no tenen ni enllumenat elèctric. El viatge reivindicatiu tindrà una durada global d'entre 3 i 4 hores (anada / tornada) i, en arribar a l'estació de Móra la Nova, està prevista l'organització d'un esmorzar popular.

.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Ballesteros amenaça Adif amb sancions i el tancament de l'estació si no hi fa millores urgents

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha amenaçat l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) amb sancions o fins i tot el tancament de l'estació al centre de la ciutat si no hi executa millores urgents abans de finals d'any. Segons el batlle tarragoní, la situació actual de la infraestructura és «insostenible» i inadequada per a una estació que és la segona en nombre de viatgers de tot Catalunya. «Hi ha greus problemes d'accessibilitat i mobilitat, a més del mal estat de serveis com ara la cafeteria o la il·luminació», va subratllar ahir Ballesteros.
L'alcalde, de fet, va expressar aquestes demandes per escrit en una carta que va dirigir a Adif l'estiu passat, i no ha rebut resposta. Ara ha donat un nou termini i amenaça d'aplicar sancions «per no complir normatives urbanístiques o de mobilitat», i fins i tot de buscar les fórmules per aplicar-les encara que aquest àmbit no sigui competència directa dels consistoris. «Amenaçar de tancar l'estació és l'única forma de fer pressió», hi va afegir.
Crítiques de l'oposició
Les declaracions del batlle han estat rebudes amb crítiques pels dos partits de l'oposició, CiU i el PP. Així, el portaveu dels convergents, Joan Aregio, les ha qualificat de «sortida de to» i com una «autèntica bajanada». El regidor considera que aquesta actitud és «una fugida endavant» i li reclama que treballi «amb discreció». Aregio també recorda a l'alcalde que si hagués avalat el projecte de CiU de façana marítima ja tindria «una estació nova de trinca».
El PP, per la seva banda, ha sol·licitat per escrit al Departament d'Acció Social que resolgui els dèficits d'accessibilitat de l'estació. El regidor Jordi Roca va considerar ahir les declaracions «provocatives i innecessàries».

dissabte, 26 de setembre de 2009

Viatge reivindicatiu per la dignificació de les infrastructures ferroviàries al Camp de Tarragona


Dissabte dia 17 d'octubre, la PDF.Camp es torna a mobilitzar

Després del gràn èxit assolit a la concentació del 15 de maig a l'estació de Reus i de la Caminada Popular per la línia Reus-Roda de diumenge 5 de juliol, la PDF.Camp es torna a mobilitzar. En aquesta ocasió, farem un viatge reivindicatiu en ferrocarril regional per la línia Barcelona-Tarragona-Reus-Móra, on denunciarem -poble per poble- la situació actual de les diverses estacions que trobarem a llarg del recorregut.

Des de la PDF.Camp defensem -entre altres mesures urgents- la millora de la prestació de serveis als usuàries/àries en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona. Trobem de tot punt injustificable el manteniment de les condicions extremadament precàries en que es troben les estacions del recorregut Tarragona-Móra la Nova.

El viatge reivindicatiu tindrà una durada global d'entre 3 i 4 hores (anada / tornada) i, en arribar a l'estació de Móra la Nova, està prevista l'organització d'un esmorzar popular.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Què significa la reobertura de la línia Reus-Roda?


Alternativa de la PDF.Camp per a l'entramat ferroviari del Camp de Tarragona

El Punt - 06-07-2009

Tractament gràfic de la proposta de la PDF.Camp aparegut a El Punt de 06-07-09 a partir d'un esquema proporcionat per la plataforma.


Feu click a sobre de la imatge si voleu visualitzar els detalls de la proposta.



.

Per un By-Pass eficaç, eficient, solidari i sostenible


Breu descripció de la proposta global de sistema ferroviari de la PDF.Camp per al Camp de Tarragona

PDF.Camp - 01/07/2009

Si bé és cert que Tarragona va perdre el tren amb l’arribada de l’alta velocitat, és just i necessari reconèixer que altres ciutats –Reus, Valls- es van veure també privades de connexió. Des del 25 de novembre de 2008 –i dins d’una estratègia de potenciació de l’Estació del Camp- s’ha hagut de prescindir, a més, de la major part de les connexions amb en nord de la península, Madrid i bona part d’Andalusia.

Per reduir l’impacte social i econòmic d’aquestes pèrdues, cal una connexió ràpida i eficaç de l’Estació del Camp amb els nuclis de població més importants. Des de la PDF.Camp defensem la implementació d’una xarxa de rodalies que aprofiti les infrastructures viàries existents, optimitzant el volum d’inversió necessari i minimitzant l’impacte ambiental. La reobertura de la línia Reus-Roda –prevista per al desviament de mercaderies perilloses- juga un paper clau. La seva reactivació per al transport de viatgers permetria, a més, connectar l’aeroport de Reus amb l’Estació del Camp i la vertebració del Baix Gaià. Aquesta proposta s’integra dins d’una alternativa global de la PDF.Camp que té un molt bon encaix dins dels actuals criteris de planificació.

Una segona proposta –no menys important i no menys compatible amb el conjunt de plans territorials i parcials- consisteix a col·locar un intercanviador d’eixos a l’Arboç, per on transcorren en paral·lel les vies convencionals i les d’alta velocitat. Els combois podrien resseguir l’actual línia convencional sense detenir-se. Arribats a la ciutat, podrien continuar cap a Lleida –en connexió amb l’alta velocitat del Corredor del Mediterrani- cap a Tortosa-València o bé cap a Ribera d’Ebre per la línia convencional de Móra-Saragossa. Això suposaria una recuperació de les connexions de Llarga Distància que Tarragona i altres ciutats han anat perdent als darrers anys. Però també un apropament de l’alta velocitat al conjunt del territori. Així, els trens Regionals d’Alta Velocitat podrien preveure aturades a El Vendrell, Sant Vicenç/Coma-ruga, Torredembarra, Altafulla, Vila-Seca i Reus. S’estalviaria més d’un terç del temps actual de viatge entre Barcelona i Tarragona, facilitant una retrobada de Tarragona amb el tren i consolidant un lideratge regional sobre la base de la solidaritat amb el conjunt del territori.

Entenem que aquestes propostes presenten avantatges clars en termes d’eficiència en la despesa i minimització de les externalitats ambientals, però també atenent a l’eficàcia en la satisfacció de necessitats metropolitanes de transport. Paradoxalment, es tracta de propostes que han guanyat força amb la presentació d’alternatives localistes, parcials i molt més costoses en termes econòmics i ambientals. Des de la PDF.Camp volem participar d’un debat públic rigorós en defensa del màxim aprofitament de les infraestructures existents i planificades, en benefici del medi ambient i en resposta a les necessitats del conjunt del territori.
.

Azagra amb la PDF.Camp


El conegut dibuixant i activista social Carlos Azagra dóna suport a la PDF.Camp

PDF.Camp - 01-07-2009

El passat dimecres dia 1 de juliol, Carlos Azagra va retre homenatge a la PDF.Camp a la revista "El Jueves" que, com bé sap tothom, surt els dimecres.

Per a qui no ho sàpiga, Carlos Azagra és un dibuixant-activista que en múltiples ocasions ha posat el seu art al servei de molt diversos moviments socials i ciutadans. Des de la PDF.Camp agraïm el seu suport, tot aprofitant per reconèixer el compromís de tots aquells artistes i intel.lectuals que fan del compromís social un tret característic de la seva obra.

Com podeu veure, a Azagra ja li venia preocupant això del transport públic ferroviari...